|
Recent articles by Diverses organitzacions anarquistes
Declaración conjunta internacionalista por la libertad de las y los pr... Dec 12 20 Declaração internacional pela liberdade dos/das presos/as políticos/as... Dec 12 20 Déclaration de solidarité internationaliste: Liberté pour les prisonni... Dec 11 20 Declaració internacional per la llibertat de les preses polítiques de la revolta social de la regió xilena![]() ![]() ![]() ![]() "La presó no impedeix que els actes antisocials es produeixin; per contra, augmenta el nombre. No millora a les qui van a parar a ella. Se la pot reformar tant com es vulgui, sempre serà una privació de llibertat, un mitjà fictici com el convent, que torna a la o al presoner cada vegada menys propi per a la vida en societat. No aconsegueix el que es proposa. Embruta la societat. Ha de desaparèixer" (Piort Kropotkin -" Les Presons ") 1. Ha transcorregut més d’un any des que la lluita va desbordar els carrers de diferents ciutats del territori dominat per l’Estat de Xile, i des d’aquell octubre els pobles han mantingut la lluita sense descans; tot i la repressió, la pandèmia i la fam la voluntat organitzativa i de lluita floreix. Estem en temps de lluita i resistència en territoris de tot el món; des de les indígenes a l’Equador fins les proletàries de França, els pobles s’alcen contra el sistema de dominació. És per això que l’internacionalisme, aquella vella pràctica de la classe oprimida es torna urgent, la paraula i l’acció solidària és un principi constitutiu d’aquestes lluites i és el que les porta a projectar-se en un horitzó d’emancipació. 2. Malgrat que les comunitats de lluita han exercit la resistència amb barricades, cassoles i autodefensa, l’Estat de Xile ha respost amb cruenta repressió. Són milers els i les ferides, centenars els i les mutilades i desenes de mortes el que ha deixat l’acció estatal, qui per mitjà dels seus esbirros defensen els seus interessos de classe, precaritzant les nostres vides i atacant els nostres cossos. Però no sols bales i gasos lacrimògens han usat en contra de la nostra classe, sinó també severes lleis repressives, les quals – amb el suport de la socialdemocràcia – s’han concretat en la “Llei antibarricades”, en la “modernització” d’aparells repressius com l’Agència Nacional d’Intel·ligència (ANI) i el lliurament de noves infraestructures a les Forces Especials per desenvolupar el seu terrorisme estatal. Aquesta repressió com és sabut recau només a la nostra classe, ja que quan els grups armats de la classe dominant són descoberts amb armament de guerra i equipaments de combat, per a l’Estat són sol “estris”; mentre que trencar un cristall d’un banc és terrorisme i et mantenen segrestat per anys. La presó és una qüestió de classe. 3. Són gairebé 2.500 les companyes i companys que avui estan sotmeses a processos judicials bastos, que s’han allargat més d’un any mantenint a milers de persones darrera les reixes, sense cap mena de condemna, utilitzant la “presó preventiva” com a escarni jurídic per a qui ha lluitat al costat de la seva classe en aquest any de revolta social (fins i tot a “menors d’edat”). D’altra banda, les poques condemnades que existeixen s’enfronten a sentències brutals, d’11 a 20 anys per elucubracions d’una fiscalia amb ànim de revenja que pretén castigar aquelles que han desafiat el sistema de dominació i han gosat qüestionar la mercantilització i precarització de les nostres vides. Com si l’anterior fos poc, a les preses de la revolta social se’ls ha mantingut en aïllament, torturant-les quotidianament, impedint visites o qualsevol altre benefici penitenciari. 4. Fem una crida a la solidaritat activa, a posar la paraula i el cos per la llibertat de les nostres preses, a organitzar jornades de protesta per tots els territoris en lluita per a aconseguir una AMNISTIA GENERAL I SENSE CONDICIONS. Qui s’oblida de les preses s’oblida de la lluita, per tant aconseguir la seva llibertat és un imperatiu per a les comunitats en lluita. Cridem a enfortir les organitzacions populars, a prendre la bandera de la llibertat de les nostres companyes, a fer-nos part de manera concreta en les diverses activitats i jornades de protesta que s’estan aixecant. 5. Finalment, la realitat de la presó política no neix el 18 d’octubre, sinó que és una situació que s’ha donat durant dècades. Històricament l’Estat ha buscat castigar als qui han lluitat perquè faci fallida la societat de classes, per això també solidaritzem amb les preses polítiques maputxes i revolucionares, que lluiten cada dia per mantenir-se fermes en les presons-empreses de l’Estat de Xile.
LLIBERTAT A LES PRESES POLÍTIQUES DE LA REVOLTA |
Front pageInternational anarchist call for solidarity: Earthquake in Turkey, Syria and Kurdistan Elements of Anarchist Theory and Strategy 19 de Julio: Cuando el pueblo se levanta, escribe la historia International anarchist solidarity against Turkish state repression Declaración Anarquista Internacional por el Primero de Mayo, 2022 Le vieux monde opprime les femmes et les minorités de genre. Leur force le détruira ! Against Militarism and War: For self-organised struggle and social revolution Declaração anarquista internacional sobre a pandemia da Covid-19 Anarchist Theory and History in Global Perspective Capitalism, Anti-Capitalism and Popular Organisation [Booklet] Reflexiones sobre la situación de Afganistán South Africa: Historic rupture or warring brothers again? Death or Renewal: Is the Climate Crisis the Final Crisis? Gleichheit und Freiheit stehen nicht zur Debatte! Contre la guerre au Kurdistan irakien, contre la traîtrise du PDK Meurtre de Clément Méric : l’enjeu politique du procès en appel Comunicado sobre el Paro Nacional y las Jornadas de Protesta en Colombia The Broken Promises of Vietnam Premier Mai : Un coup porté contre l’un·e d’entre nous est un coup porté contre nous tou·tes |