user preferences

New Events

Ibèria

no event posted in the last week

Upcoming Events

Ibèria | Antifeixisme

No upcoming events.

¿Què està passant a Catalunya?

category ibèria | antifeixisme | opinion/analysis author Wednesday September 27, 2017 05:00author by Embat Report this post to the editors

Per Embat, és clau aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per articular el moviment popular i mirar de marcar agenda en l’establiment d’un nou marc polític, econòmic, social i territorial, en matèries com l’àmbit laboral/sindical, habitatge/comunitari, serveis públics/remunicipalitzacions, medi ambient, sobirania...
img20170924wa0014_2.jpg


¿Què està passant a Catalunya?

En un context de crisis estructural, a Espanya, cada cop són més els i les catalanes que ja no volen formar part d’aquest Estat, el qual avui dia representa un país governat per un partit corrupte, amb un govern i un Estat profund que no ha trencat mai amb el franquisme, del qual la monarquia, és la fidel representació d’aquest continuisme. A tot això cal sumar-li els casos de corrupció urbanística, de rescats als bancs, les polítiques d’austeritat, l’alta taxa d’atur i la falta de garanties i oportunitats. Tot això és la imatge i la realitat del anomenat règim del 1978; Un marc polític marcat per un pacte de silenci per tal de que els crims del franquisme no sortissin a la llum i mai fossin jutjats, ni es depuressin les institucions de l’Estat de restes del franquisme. Fou l’època anomenada “transició” a una democràcia que mai va arribar i l’establiment final d’una constitució que moltes de nosaltres ni tant sols hem votat; Algunes perquè en el seu moment ens vàrem oposar a la reforma política del franquisme i d’altres per una mera qüestió generacional, ja que han passat quatre dècades des de llavors.

Hem patit constants menyspreus per part de les altes jerarquies de l’Estat (govern, corts i judicatura) als drets històricament reclamats per les catalanes, amb el rebuig i mutilació de l’estatut d’Autonomia i continuades sentències del Tribunal Constitucional anul•lant lleis del Parlament Català (l’últim ha estat la mutilació de la llei d’igualtat Catalana, de la llei contra la pobresa energètica, la del dret a la vivenda de les persones mes vulnerables i per evitar els desnonaments, anul•lació de la llei catalana “antifraking”, entre altres). Continus atacs de la judicatura i el govern central contra l’ús de la llengua catalana, a les administracions publiques i a l’educació. Tot això acompanyat de les mesures d’austeritat (que el govern autonòmic va aplicar alegrement amb l’excusa de que venia imposat per Madrid i Brussel•les). Tot plegat va anar esdevenint en una desafecció catalana envers l’Estat espanyol. Aquesta desafecció va donar lloc a un procés d’organització ciutadana des de les bases que es va anar expandint territorialment de forma transversal entre les diferents capes i classes socials, donant lloc a diferents mobilitzacions ciutadanes multitudinàries.

Les mobilitzacions ciutadanes d’aquests últims anys que reclamaven el dret a decidir, han arrossegat a la política catalana cap a posicions independentistes. Aquest setembre la Generalitat ha decidit avançar posicions cap a la construcció d’una República catalana mitjançant la convocatòria i aprovació del referèndum del 1 d’octubre. La reacció de l’Estat espanyol no s’ha fet esperar i ha posat en marxa la seva maquinaria repressiva:

  • Utilitzant la fiscalia per bloquejar els comptes de la Generalitat i suspenent de facto l’autonomia catalana per tal de deixar-la sense recursos econòmics.

  • Amb tot un desplegament de la policia Nacional espanyola, enviada per requisar el material relacionat amb el referèndum, detenir càrrecs públics, escorcollar seus del govern i desplegant casi tots els efectius d’antidisturbis de tota Espanya, els quals han estat allotjats a velles instal•lacions de l’Estat ja desús des d’anys enrere, en hotels i fins i tot en creuers fets venir als ports de Barcelona i Tarragona.

    Amb aquestes accions repressives l’Estat espanyol ha convertit una qüestió nacional en una qüestió de drets civils al tractar d’impedir a tota costa la consulta sobre la independència de Catalunya. Aquesta ferma postura de l’Estat espanyol respecte Catalunya ens mostra la seva veritable cara: Espanya no és un país democràtic al prohibir no només el dret a l’autodeterminació dels pobles, sinó també al exercici del vot en consultes populars, vulnerant així els drets fonamentals civils i polítics tals com la llibertat d’expressió i d’informació.

    La resposta de la ciutadania ens deixa un escenari d’oportunitats per l’avenç dels moviments socials i l’activació d’un nou cicle de mobilitzacions al inici d’aquest curs polític amb possibilitats d’obrir una escletxa en el Règim del ‘78. Si els conflictes continuen escalonant-se des dels moviments socials, hi ha la possibilitat d’una ruptura amb aquest règim i/o la independència de Catalunya. Per Embat, és clau aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per articular el moviment popular i mirar de marcar agenda en l’establiment d’un nou marc polític, econòmic, social i territorial, en matèries com l’àmbit laboral/sindical, habitatge/comunitari, serveis públics/remunicipalitzacions, medi ambient, sobirania...En aquests moments, la situació exigeix respostes tant en l’immediat com accions futures després de l’1-O.

    De manera immediata:

  • Formar part o impulsar els Comitès de Defensa Referèndum (CDR) que ja hagin estat creats en els pobles i barris, o crear-los en barris o pobles on encara no existeixin i hi hagi persones disposades a participar-hi.
  • Participar en les accions i mobilitzacions convocades des de l’ANC, sindicats, AAVV, etc.

    Accions futures:

  • En el preavís de vaga general, s’haurà de comptar amb els sindicats per garantir la seva legalitat i cobertura als i les treballadores que la duran a terme. Així mateix, la possibilitat de materialitzar-se en una vaga general dependrà del que hagi ocorregut l’1-O.
  • Reunions de diverses organitzacions del moviment popular per elaborar una carta de drets socials i establir unes línies sobre la transició que volem vers la República Catalana en les matèries i àmbits mencionats amb anterioritat.

    Així mateix, fem una crida a la societat espanyola a mobilitzar-se en el recolzament del poble català, perquè no es tracta només de Catalunya, sinó també de la classe treballadora de la resta de l’Estat Espanyol, i que comparteix els mateixos problemes que la classe treballadora catalana (tant si és migrada com si no). A més a més, la independència de Catalunya és un dels punts clau per a trencar amb el Règim del 78, front altres opcions com la pujada al govern de Podemos, que es troba quasi descartada per la pèrdua de quasi tota la seva base social i el seu discurs està situat en perfil social-liberal, després d’abandonar el discurs rupturista dels seus inicis.

    Ara més que mai, necessitem articular una resposta organitzada des dels moviments socials per posar sobre la taula els problemes quotidians de la classe treballadora i lluitar, no només per la ruptura, sinó pels avenços i llibertats socials, econòmiques i polítiques. Per una major democràcia social i econòmica.

  • This page can be viewed in
    English Italiano Deutsch
    © 2005-2024 Anarkismo.net. Unless otherwise stated by the author, all content is free for non-commercial reuse, reprint, and rebroadcast, on the net and elsewhere. Opinions are those of the contributors and are not necessarily endorsed by Anarkismo.net. [ Disclaimer | Privacy ]