user preferences

New Events

Bolivia / Peru / Ecuador / Chile

no event posted in the last week

La Alzada: "La revolució ha de contenir la lluita feminista, amb i des del llibertari"

category bolivia / peru / ecuador / chile | gender | entrevista author Friday March 08, 2013 20:45author by José Antonio Gutiérrez D. Report this post to the editors

En el marc de la florida de diverses iniciatives llibertàries a Xile durant les últimes dues dècades, la qüestió de gènere i la lluita feminista ha estat un aspecte relativament feble en comparació amb el desenvolupament d'altres fronts de lluita. Qüestió sorprenent, a causa del conservadorisme imperant al país que ha fet que fins i tot una llei de divorci sigui una qüestió bastant recent. Malgrat tot, van existir diverses iniciatives que, encara que no van aconseguir quallar, van deixar una certa empremta: el 2011 el col·lectiu “Sucias”, posteriorment el “Colectivo de Género Libertario”, que van ser problematitzant entorn del gènere i deixant la seva marca en el moviment i en el pensament llibertari crioll. Dins d'aquest marc d'impuls del pensament llibertari, diferents llibertàries i llibertaris han intercanviant i debatent al voltant de la necessitat de fer una crítica explícita i radical contra el patriarcat. Així és com neix la nova experiència organitzativa de "La Alzada", "Acción Feminista Libertaria", que serà presentada en públic el dia 9 de març a Santiago de Xile. Hem sostingut una interessant conversa amb les companyes d'aquesta agrupació per aprofundir en els seus plantejaments i entendre millor com madura aquesta nova aposta llibertària, a la qual li desitgem, des d'aquesta tribuna, tot l'èxit en aquesta emprenedoria per aportar des d'una trinxera més a la transformació radical de la nostra opressiva i autoritària societat. [Castellano]

José Antonio Gutiérrez D.
6 de Març 2013
laalzadafotogrupo.jpg

1. Per què formar un grup feminista llibertari? ¿Senten que la qüestió de gènere no està assumida de manera madura per part de les organitzacions llibertàries?

Una de les motivacions principals que vam tenir al moment de formar "La Alzada", "Acción Feminista Libertaria", va tenir a veure amb aprofundir una lectura feminista en certs espais polític-socials on ens desenvolupàvem, en els quals consideràvem que la perspectiva de gènere i lluita feminista no era reflexionada de la manera adequada. En aquest sentit, més que anarco feministes, recollim un ideari llibertari. Igualment apuntem a una revaloració de la dona en el seu caràcter de explotada i dominada en el context capitalista i patriarcal. En una perspectiva que inclou i considera fonamental la dissidència sexual, ja que l'ordre capitalista defensa una família que no és només patriarcal i autoritària, sinó que a més heteronormativa. Quan lluitem per la llibertat també estem lluitant contra una cultura que no admet lesbianes, transsexuals i homosexuals.

Si bé bastants organitzacions anarquistes i d'esquerra amb intenció revolucionària fan una revaloració de la dona i especialment de la dona obrera en el seu caràcter actual de doble explotada, moltes vegades és més un pamflet que un contingut o pràctica concreta. La subordinació de la dona, el dret al lliure ús del seu cos, la crítica al concepte de família, seran part de la propaganda de diversos butlletins, articles, propaganda i reivindicacions de lluita de l'anarquisme, però això no és suficient sense un posicionament profund , ja que es torna una relació distant quan s'assumeix com a postura "l'emancipació de les dones" sense posicions feministes dins de les mateixes organitzacions. La creació de "La Alzada" té relació amb la necessitat d'una doble tasca: d'una banda fer-se càrrec d'aquest deute dins de l'espai llibertari, i per altra difondre i treballar territorialment des de la perspectiva de gènere en els espais socials i públics.

Com a organització hem vist la necessitat que el feminisme-llibertari prengui un lloc protagonista en poblacions i espais comunitaris, la qual cosa ens permetrà instal·lar el feminisme de manera concreta, lluitant no només contra l'opressió de la dona en un sistema patriarcal, sinó que també contra la marginació social dels que viuen la sexualitat de manera diferent a com ho diu el model social dominant, on no hi ha espai per a parelles del mateix sexe i persones que neixen dones i volen ser homes o viceversa.

El treball territorial representa un desafiament important quan busquem incorporar la lluita feminista al projecte revolucionari. Creiem que és una tasca difícil, però assumim el compromís polític d'instal·lar al feminisme-llibertari com a projecte, com una possibilitat d'aportar a la revolució no només als carrers, llocs d'estudi i treballs, sinó que també a les cases i famílies.

2. Moltes vegades ha primat a l'esquerra la mentalitat que després de la revolució es solucionaran els altres problemes i podrem llavors pensar en què fem amb les dones, amb les minories, etc. En l'anarquisme aquesta mentalitat és una mica més suau però també es dóna. Com feministes llibertàries, com articulen vostès la seva lluita feminista amb la lluita contra l'Estat? ¿Assumeix el feminisme prioritat davant el llibertari, o viceversa?

Al Manifest Comunista es pot entreveure que després advenida la revolució màgicament es solucionaran altres problemes de dominació, allà es fa el qüestionament a la família i al matrimoni i es parla del lloc que ocuparia la dona en la "futura societat sense classes", la esquerra veia per tant, la fi de la subordinació de les dones com un moment secundari a la lluita de classes. Però la revolució no és garant de res. 57 anys abans que Marx i Engels publiquessin el Manifest Comunista, Mary Wollstonecraft escrivia la Vindicació dels drets de la dona, com Olympe de Gouges Els drets de la dona i la ciutadana, ambdues davant la seva profunda decepció en veure que la revolució francesa no portava canvis substancials en les condicions i el lloc de la dona en aquesta societat. Una revolució burgesa, una revolució proletària no li donarà un lloc a la dona, a la lesbiana, l'homosexual, el transvestit, sense que l'hi construeixin.

Com llibertàries/is rebutgem el pensament màgic, les coses no arriben del cel per ser vessades sobre la faç de la terra impregnant al món de justícia, cada dret és una lluita. Rebutgem el determinisme econòmic doncs entenem la multiplicitat i varietat de sistemes de dominació i molt lluny de voler prendre'ns el poder estatal com les concepcions marxistes proclamen, la nostra aposta és la transformació profunda de la societat, cal transformar les relacions de producció i el sistema econòmic , així com el aspectes culturals i sexuals, eliminant d'ells les relacions de poder. En aquest sentit, apuntem a una transformació revolucionària de la societat, la qual ha de contenir en el seu si, de manera radical i profunda, la lluita feminista i perspectiva de gènere. Considerem que el nostre treball ha de desenvolupar-se amb i des del llibertari, no com una prioritat sobre el anarquisme, sinó com una necessària correspondència si el nostre objectiu és construir una societat futura on la llibertat i la igualtat siguin efectivament des de i per tots (es).

3. Una qüestió molt espinosa davant el sorgiment de la "política identitària" és el tema del menyspreu de la classe per altres lluites com poden ser el gènere, l'ètnia, l'orientació sexual, el etari, etc. I en el classisme tradicional es dóna el fenomen contrari, en el qual totes les altres formes d'opressió es veuen com secundàries davant d'una visió de la classe purament des d'una perspectiva economicista. Com s'articulen vostès el classisme amb el feminisme?

La tradició política de l'esquerra, així com el discurs i la pràctica dels moviments feministes, ens ha portat a pensar de manera binària a la classe i el gènere. Així tenim una anàlisi classista d'una banda, i de l'altra, una anàlisi d'opressió sexista, un neix de l'explotació econòmica, l'altre és d'origen social i cultural. Optar per un o altre camí de manera exclusiva té els seus avantatges i desavantatges, així com cada un dels dos camins, descriurà una gran gamma i formes de discurs i organització. Una matriu feminista apostarà a una proposta orientada a transformar el sistema de dominació de què són objecte les dones com a categoria social. Una posició classista dirà que la categoria de gènere és una categoria subsidiària de la categoria de classe, que la classe determina al gènere i que només un canvi en la manera de producció dominant podrà enderrocar les desigualtats de gènere.

Nosaltres, com l'anarquisme, el que fem és complementar aquestes matrius d'anàlisi i juntament amb això, reconèixer també, tot un llegat de companyes que van assumir i assumeixen la lluita per la Revolució. Incloent les reivindicacions pròpies i exigint la seva participació en els llocs negats, així ho van fer companyes des de fa dos segles, dones actives, fortes, atees, contestatàries, que van construir a través de moltes pàgines i organitzacions el seu propi discurs i accionar anarquista i feminista.

Som classistes i llibertàries/is, apostem a construir des de la nostra aposta política feminista, la desmitificació d'aquesta societat basada en l'explotació i la dominació patriarcal i heteronormativa. Creiem que aquesta lluita ha de ser unida, com construïm avui la força social que aposti com a poble organitzat a expropiar a la burgesia els mitjans de producció, cal desenvolupar AVUI la consciència feminista centrada en la crítica a les relacions en les nostres organitzacions i en les nostres relacions interpersonals, orientada no a construir "paritat" sinó el món nou de Durruti.

4. Què significa ser feminista llibertària en un país tan conservador com Xile? ¿Senten vostès que la societat ha avançat en els últims anys? Fins i tot va haver-hi una presidenta dona...

Des del punt de vista dels drets de la dona, és indubtable que en l'últim segle s'ha aconseguit accedir a certs espais abans inabastables: l'educació i el vot per posar els exemples més paradigmàtics. No obstant això, també sabem que és en el context capitalista i en la democràcia burgesa, on s'han generat els avenços d'inserció de les dones en l'espai públic, afavorint la seva introducció al treball i retroalimentant un sistema econòmic que acaba per subjugar i explotar encara més la condició de la dona treballadora. On, a més es nega l'accés a una salut de manera digna a transsexuals, bi/homosexuals i lesbianes, i se'ns "acull" en una educació autoritària, patriarcal, heteronormativa i en conseqüència, profundament repressiva.

Avui dia ser feminista a Xile ens presenta un important repte, justament pel que esmentàvem anteriorment, i pel fet que vam tenir una presidenta dona i que segurament aquest escenari es podria repetir. Pel que sembla, pel simple fet que certes dones hagin pogut accedir a espais de poder, problemes com el sexisme, la violència de gènere, els drets reproductius, la triple jornada laboral, el masclisme, etc., haurien d'estar resolts.

Al nostre país la condició de ser dona i estar en espais de poder no ha estat ni serà garant de canvi. Com llibertàries considerem que el sistema capitalista i estructura patriarcal alberguen injustícies com les abans esmentades, i només una transformació real, profunda i popular podria ser un motor de canvi efectiu. És per això que apuntem a construir noves formes d'entendre i practicar la política, no només per l'abolició de les esferes polític-burgeses, sinó també en els grups i organitzacions d'esquerra.

Des de "La Alzada", busquem rellevar certs espais que moltes vegades han estat deixats de banda en relació a les estructures dominants. Així com les dones han jugat un paper històricament rellevant, però oblidat i ocultat per la història oficial, organitzacions populars han comptat amb importants lideratges femenins. En el cas de Xile, la lluita antidictatorial va comptar amb el suport de diverses organitzacions feministes, les Juntes de Veïns, Centres de Mares, Comitès d'Allotjats*, Deutors d'Habitatge, etc., Són exemplificacions d'espais populars organitzats que compten amb una important presència femenina , que dista bastant de l'oficialisme polític. Nosaltres apuntem a un treball amb, per i des de la dona treballadora i pobladora.

Finalment, tot i que Xile és un país bastant conservador, sobretot després de la regressió sota el període autoritari, el problema del masclisme és bastant estès en la nostra societat, sent una situació transversal fins i tot en els sectors d'esquerra. Pel mateix, és important que com feministes llibertàries puguem posicionar novament la lluita des del gènere, apuntant que no només amb la sola presència de les dones en els diferents espais n'hi hauria prou, sinó que també exigim un tracte igualitari, digne, just, aconseguint generar una consciència respecte de la nostra posició entre nosaltres i amb els nostres companys, apuntant a l'estructura patriarcal en el seu conjunt.

5. Quins són els seus principals obstacles en el camí de la seva organització? Senten suport dels llibertaris homes?

Els majors obstacles en una organització que germina és el néixer del no-res, és veure abans la necessitat de construir tot sota els nostres principis, la participació activa i col·lectiva per definir acords, reivindicacions, els nostres plans de treball i inserció, les nostres activitats. Però també hi ha un alt grau d'interès i compromís en solidificar i veure la llum d'aquest treball, llavors els problemes de reunir diferents companyes de la capital, treballadores i estudiants, militants i partícips d'altres organitzacions, per una actuació comú semblen problemes nimis davant l'ímpetu de "La Alzada".

Pel que fa als homes, no només hem tingut el suport sinó que els hem integrat ja que igual que nosaltres tenen una clara consciència de la importància de la vida sexual, familiar en la conformació de l'ordre social vigent, i entre tots i totes tenim la certesa que l'emancipació de les dones és un aspecte essencial en el procés de la revolució social.

A més, és important recordar que aquesta lluita també és d'ells perquè si bé el pensament feminista més institucional té tendència a considerar les dones com "víctimes", els homes també pateixen l'opressió del model social de gènere. Des de la més primerenca edat, quan es van construint els rols socials a través de la socialització per l'educació i la cultura, es construeix, per les dones com per als homes, un model social que imposa a l'home ser fort, viril, heterosexual, li prohibeix mostrar les seves emocions, etc.

Per descomptat aquest model social, sent patriarcal, segueix posant als homes en una posició més avantatjosa que les dones, però considerem fonamental que aquesta lluita no es limiti a la dona, sinó que es vegi com una reivindicació de totes i tots, per una construcció lliure i conscient de gènere i d'orientació sexual, fora dels condicionaments del capitalisme i del patriarcat.

6. Quins són els objectius de la seva organització de moment?

El propòsit de "La Alzada", és contribuir significativament a l'abolició del patriarcat des d'una perspectiva revolucionària. Per això, el nostre objectiu general és aportar a la reconstrucció del teixit social des d'una mirada feminista i llibertària, integrant a la dissidència sexual, mentre el feminisme llibertari assumeix un rol emancipatori amb tots/es aquells/es que són discriminats/des, explotats/des, i oprimits/des per la seva condició de gènere i/o sexe.

A més, pretenem assumir un rol actiu en el desenvolupament de pràctiques que impulsin de manera extensiva el concepte de feminisme en la consciència social xilena, tenint com a horitzó primer els sectors populars, i després la reflexió i discussió en les organitzacions d'esquerra revolucionàries. Finalment, busquem aportar al desenvolupament i enriquiment de la mirada feminista en els espais socials, mitjançant una anàlisi crítica i llibertària, aplicat des de la construcció quotidiana fins les aportacions teòriques que puguem desenvolupar en el futur.

Moltes Gràcies.

"La Alzada", "Acción Feminista Libertaria".
Març 2013

Contacte: laalzadaafl@gmail.com
____________________________________

* Nota de la traducció: a l'original "Comités de Allegados". En Xile es considera "allegados" a aquelles famílies, majoritàriament de precaris ingressos que no conten amb un habitatge propi i per això, s'allotja en un habitatge que l'acull - habitualment els seus pares o un familiar proper. Per a això la família "allegada" pot ocupar un o més recintes de la família que l'acull o bé pot ocupar el pati, habitant allí en un habitatge de fusta, provisional o de precàries condicions. En altres casos la família "allegada" lloga o arrenda aquests espais, pagant mensualment una quantitat petita de diners.

Related Link: http://www.red-libertaria.net/noticias/modules.php?name=News&file=article&sid=2766

This page has not been translated into Português yet.

This page can be viewed in
English Italiano Deutsch
© 2005-2024 Anarkismo.net. Unless otherwise stated by the author, all content is free for non-commercial reuse, reprint, and rebroadcast, on the net and elsewhere. Opinions are those of the contributors and are not necessarily endorsed by Anarkismo.net. [ Disclaimer | Privacy ]