user preferences

La matança de la Flotilla Llibertat per a Gaza: la nova mossegada del gos rabiós

category maixreq / península aràbiga / iraq | imperialisme / guerra | opinion/analysis author Wednesday June 02, 2010 23:47author by José Antonio Gutiérrez D. Report this post to the editors

L’agressió en contra de l’embarcació amb ajuda humanitària del moviment "Free Gaza" (Llibertat per a Gaza) avui dilluns 31 de maig és un atac completament injustificat en contra d’un vaixell amb ajuda humanitària, resultant d’aquest atac almenys 10 morts -Els "amics" d’Israel, tant a Europa com als EUA, tindran greus dificultats aquesta vegada per rentar les mans ensangonades del sionisme. [Castellano] [Português]

460_0___30_0_0_0_0_0_freegazaorg.jpg


"Israel ha de ser com un gos rabiós, massa perillós com per ser molestat"
(Moshe Dayan, general israelià)


Quina manera més precisa per resumir la naturalesa de l’Estat israelià, que la comparació amb un gos rabiós feta alguna vegada per el militar sionista Moshe Dayan! Des de fa sis llargues dècades l’Estat d’Israel esquinça amb les seves mossegades hidrofòbiques el cor de l’Orient Mitjà, desplaçant, bombardejant, assassinant, torturant, violant i amenaçant. El seu rol és el del fidel gos guardià que protegeix violentament els interessos dels seus amos a Washington i Tel Aviv. Aquest gos rabiós no es deté davant de res: falsifica passaports dels seus "amics europeus" perquè els seus agents puguin desplaçar-se com a turistes per Orient Mitjà assassinant dirigents palestins; utilitzen a vista i paciència de tot el món armes químiques prohibides com el fòsfor blanc en contra d’objectius civils; imita la "planificació urbana" nazi-feixista convertint els enclavaments palestins en verdaders guetos emmurallats; afamega la població de Gaza amb un bloqueig criminal; amenaça constantment amb una guerra de proporcions apocalíptiques a l’Iran; bombardeja escoles repletes de nens que són esbocinats amb brutal sadisme.

Amb cada nova agressió la cara real de l’Estat racista, terrorista i colonialista d’Israel es fa cada vegada més nítida i els indecisos es veuen forçats a prendre posició o continuar justificant l’injustificable.

Però l’agressió en contra de l’embarcació amb ajuda humanitària del moviment "Free Gaza" (Llibertat per a Gaza) avui dilluns 31 de maig és sense cap dubte la gota que fa vessar el vas. L’atac completament injustificat en contra d’un vaixell amb ajuda humanitària, resultant d’aquest atac almenys 10 morts, és alguna cosa senzillament una abominació increïble [1]. No és que sigui la primera vegada que Israel bombardeja els qui porten ajuda humanitària. Recordem que durant l’agressió a Gaza a finals del 2008 i començaments del 2009 ja havien bombardejat camions i instal·lacions amb ajuda humanitària de la Creu Roja i de l’ONU. Però com tals actes van ocórrer al mig de violents bombardeigs, la coartada de l’error, del "dany| col·lateral", es va poder esgrimir sense ocasionar major escàndol davant de la hipòcrita "comunitat internacional". Però l’agressió en contra d’aquesta flota humanitària és alguna cosa veritablement injustificable: va ser un atac artero, astut, covard, en contra d’una embarcació civil que no representava cap amenaça a les forces israelianes. Cert és que van sortir immediatament a dir que aquesta matança va ser resposta a agressions de l’embarcació humanitària -però aquestes explicacions matusseres ja no convencen ningú.

Els "amics" d’Israel, tant a Europa com als EUA, tindran greus dificultats aquesta vegada per rentar les mans ensangonades del sionisme.

Obama? Obama "lamenta" aquesta matança, sens dubte, però no la condemna. Els EUA porten lliurant sis dècades condolences al poble palestí, lamentant els innombrables actes terroristes del sionisme, mentre la corrupta autoritat palestina és satisfeta amb prebendes i promeses d’un futur Estat sectari. El secretari d’assumptes exteriors britànic William Hague, utilitzant un llenguatge conciliador semblant al d’Obama, "deplora" aquest nou acte de violència gratuïta, afanyant-se a dir que la seva posició és la de no recomanar accions com la d’aquesta flota humanitària pels "riscs" que enfronten - declaració que, encara quan no sigui una condemna d’Israel, constitueix un reconeixement implícit de la naturalesa terrorista de l’Estat d’Israel. Mentrestant, el Consell de Seguretat de l’ONU està en sessió per aquest esdeveniment, sota una creixent pressió de diversos països del món que reclamen una condemna i investigació independent. Les condemnes ja han començat a ploure des de Llatinoamèrica a Àsia, amb exercicis militars i gires diplomàtiques suspeses, amb amenaces de tallar relacions diplomàtiques, encara quan els sempre "cautelosos" amics del Nord vulguin continuar fent-se els beneits. La reacció més dura ha estat de moment provinent de Turquia, país d’origen de la majoria de les víctimes d’aquesta agressió. Entre altres coses, hi ha pressió cap al Consell de Seguretat perquè prengui les mesures necessàries per aixecar el bloqueig a Israel -considerant la tradicional tolerància d’occident als actes més criminals i odiosos del sionisme (amb la Unió Europea fins i tot reforçant els llaços comercials amb Israel posteriorment a la carnisseria de Gaza sense cap vergonya), és difícil pronosticar en què acabarà tot això.

El cert, és que amb aquesta nova agressió Israel demostra, una vegada més, la seva naturalesa terrorista, bel·licosa i militarista, i pel que sembla la tolerància del món davant dels seus crims ja comença a acabar-se. Sabem que els propagandistes barats del sionisme començaran a agitar novament el cucut del " antisemitisme" per tractar de desviar l’atenció de la matança i evitar la crítica a les seves accions guerreristes. Però ja a ningú no importen els udols del gos rabiós. I encara que Europa i els EUA continuïn fent oïdes sordes davant de les troballes de l’informe Goldstone sobre crims de guerra israelians i boicotejant les seves recomanacions; encara quan continuïn mantenint un vergonyós silenci davant d’aquestes atrocitats, cada vegada són més les veus que comencen a qüestionar el tema tabú del "dret a l’existència d’un Estat sectari jueu". Mentre subsisteixi aquest Estat colonialista, no hi haurà pau en Orient Mitjà . La pau només serà possible amb la unificació de tots els pobles de l’Orient Mitjà (inclòs els jueus) en una àmplia federació que doni l’esquena a l’herència de les particions colonials. Israel és una enorme pedra a la sabata per a aquest projecte -i l’alliberament del poble palestí és una peça clau per assolir l’harmonia en una regió fins ara caracteritzada per la violència cega induïda a control remot per l’imperialisme.

La perillositat del gos rabiós no pot ser subestimada, com ho recorden recentment les amenaces de boicotejar les iniciatives partint del Tractat de No Proliferació Nuclear per assolir un Orient Mitjà sense armes nuclears [2]. Mentre aquest gos udola a la lluna pels presumptes plans nuclears de l’Iran, passa per alt que el país de l’Orient Mitjà que efectivament té armes nuclears (almenys 150 ogives segons Jimmy Carter) són ells, Israel. I no és que senzillament no estiguin disposats a desfer-se d’aquest arsenal -han deixat en clar que estan disposats a utilitzar-lo en més d’una ocasió, i han buscat compartir aquest perillós armament amb altres països amb règims d’ultradreta demencial com la Sud-àfrica d’èpoques de l’Apartheid (amb la qual Israel ha estat comparada recentment) [3].

No ens oblidem que un gos rabiós ni sent raons ni s’espanta amb resolucions d’organismes internacionals. Un gos rabiós ha de ser controlat, abans que res, mitjançant la força: en aquest cas, mitjançant la lluita dels mateixos palestins que dia a dia desafien el segon exèrcit més poderós del món. Que l’horror que ja comença a convertir-se en protestes massives a tot el món cedeixi el pas al que veritablement necessitem ara com ara: solidaritat activa amb la resistència palestina. Solidaritat activa amb la causa de l’alliberament del poble palestí.

José Antonio Gutiérrez D.
31 de Maig, 2010

[1] http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/middle_east/10195838.stm http://electronicintifada.net/v2/article11305.shtml
[2] Irish Times, 31 de Maig, 2010
[3] http://www.guardian.co.uk/world/2010/may/23/israel-sout...apons

This page can be viewed in
English Italiano Deutsch
Employees at the Zarfati Garage in Mishur Adumim vote to strike on July 22, 2014. (Photo courtesy of Ma’an workers union)

Front page

SAFTU: The tragedy and (hopefully not) the farce

Anarchism, Ethics and Justice: The Michael Schmidt Case

Land, law and decades of devastating douchebaggery

Democracia direta já! Barrar as reformas nas ruas e construir o Poder Popular!

Reseña del libro de José Luis Carretero Miramar “Eduardo Barriobero: Las Luchas de un Jabalí” (Queimada Ediciones, 2017)

Análise da crise política do início da queda do governo Temer

Dès maintenant, passons de la défiance à la résistance sociale !

17 maggio, giornata internazionale contro l’omofobia.

Los Mártires de Chicago: historia de un crimen de clase en la tierra de la “democracia y la libertad”

Strike in Cachoeirinha

(Bielorrusia) ¡Libertad inmediata a nuestro compañero Mikola Dziadok!

DAF’ın Referandum Üzerine Birinci Bildirisi:

Cajamarca, Tolima: consulta popular y disputa por el territorio

Statement on the Schmidt Case and Proposed Commission of Inquiry

Aodhan Ó Ríordáin: Playing The Big Man in America

Nós anarquistas saudamos o 8 de março: dia internacional de luta e resistência das mulheres!

Özgürlüğümüz Mücadelemizdedir

IWD 2017: Celebrating a new revolution

Solidarité avec Théo et toutes les victimes des violences policières ! Non à la loi « Sécurité Publique » !

Solidaridad y Defensa de las Comunidades Frente al Avance del Paramilitarismo en el Cauca

A Conservative Threat Offers New Opportunities for Working Class Feminism

De las colectivizaciones al 15M: 80 años de lucha por la autogestión en España

False hope, broken promises: Obama’s belligerent legacy

Primer encuentro feminista Solidaridad – Federación Comunista Libertaria

© 2005-2017 Anarkismo.net. Unless otherwise stated by the author, all content is free for non-commercial reuse, reprint, and rebroadcast, on the net and elsewhere. Opinions are those of the contributors and are not necessarily endorsed by Anarkismo.net. [ Disclaimer | Privacy ]