Cal recuperar la democràcia directa i construir la sobirania popular

ibèria | community struggles | policy statement Thursday January 31, 2013 21:12 by Catalunya - Confederació General del Treball

La democràcia real està segrestada. Tenim una farsa anomenada “democràcia participativa” basada en un vot cada quatre anys. Una democràcia segrestada per la banca, la patronal, els lobbies mediàtics i els polítics al seu servei, un fet que ara es veu incrementat amb el segrest de la sobirania popular portat a terme per la Troica i els mercats financers i executat amb el consentiment i la col·laboració de la majoria dels partits polítics, contribuint entre tots a l’empobriment progressiu de la majoria de la població.

Portem mesos d’intenses mobilitzacions en tots els sectors socials, comprovant dia a dia que no pot haver-hi democràcia quan les institucions que diuen representar-la es mouen per interessos que no són els de la majoria. Perquè no tenim res que parlar amb un poder que ha demostrat sistemàticament ser cec, sord i mut a justes i concretes demandes d’igualtat i justícia social. Per això és una necessitat inaplaçable rescatar a la política d’un règim econòmic insostenible i depredador: el sistema capitalista.

Amb la mobilització social hem de posar en el centre la recuperació de la sobirania i del poder ciutadà, és a dir, de la democràcia, la de veritat, la de base, la que dona veu i participació real a la gent. Hem creat nombrosos processos de lluita, espais de participació i discussió en les xarxes i en les places, en els barris i en els centres de treball, i hem portat a terme iniciatives que volem seguir desenvolupant des de baix, sense dreceres i pas a pas.

Perquè creiem que el temps de les decisions preses per uns pocs ha acabat; perquè, enfront de qui volen deixar-nos sense futur, tenim els mitjans i la intel·ligència col·lectiva per a decidir i construir la societat que volem; perquè no necessitem falsos intermediaris, sinó recursos i eines col·lectives que fomentin activament la participació política de totes les persones en els assumptes comuns.

Hem de cridar ben alt a qui diuen manar-nos que no, que desobeirem les seves imposicions injustes, com la de pagar el seu deute, i que defensarem els drets col·lectius: l’habitatge, l’educació, la salut, l’ocupació, la participació democràtica, la cultura... Hem de construir i consolidar un procés que permeti que els responsables de la crisi deixin de ser impunes, perquè els piròmans que han provocat la nostra crisi no siguin recompensats i comencin, en canvi, a ser jutjats.

Volem recuperar la responsabilitat sobre el nostre propi futur sense acceptar imposicions, per a dir-los a qui tenen segrestada la democràcia que ha arribat el moment d’anar-se’n. Hem de construir un procés de participació directa obert en el qual determinem i engeguem les eines de participació i mecanismes jurídics i polítics que necessitem per a garantir que les decisions col·lectives siguin completament efectives i realment democràtiques.

Hem de negar-nos a acceptar la por, la impotència i la desorientació sorgides de la reducció de la política a l’economia i les seves conseqüències feixistes, xenòfobes, racistes i masclistes. I buscar una sortida col·lectiva.

Convidem a totes les persones que vulguin acompanyar-nos a dir prou! i a continuar aquest camí per a rescatar la democràcia directa i construir la sobirania popular.

En defensa del drets laborals i socials, de la justícia i la llibertat, tots i totes som necessàries, en el camí d’una societat llibertària.

Editorial del núm. 146 de la revista Catalunya/Papers de gener 2013