[Barcelona] 1r Maig: Seguim en la lluita

ibèria | workplace struggles | anarchist communist event viernes abril 27, 2012 07:49 by Confederació Nacional del Treball - CNT

- Exposicions

- Dinar popular

- Conferències

- Tallers per criatures

- Actes culturals

- Trobada de paradetes, etc

Manifest pel Primer de Maig del 2012

Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l’explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una tan accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l’increment de les mesures repressives com a resposta a l’augment de la conflictivitat, ens posen davant d’un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l’antagonisme treball-capital.

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la des-regulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs… són re-finançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d’emergencia, provocant així l’alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.

Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon, lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.

Salut, lluita i anarcosindicalisme!

Confederació Nacional del Treball