user preferences

New Events

Ibèria

no event posted in the last week

Barcelona: Davant la Vaga General del 29 de Març

category ibèria | moviment anarquista | opinion/analysis author Monday March 26, 2012 20:58author by Col·lectiu Pieles Rojas - Colectivo Pieles Rojas Report this post to the editors

Elements pel debat de la militància social i sindical

El 29 de Març estem cridats tots novament a una vaga general de un sol dia, convocada per CCOO i UGT. Davant aquest dia volem llençar una sèrie d´ elements pel debat
vagageneral_1.jpg

Per què serveix la vaga general

La Vaga és la eina més potent dels treballadors en la seva acció sindical i política. És l’acció que més poder de pressió exerceix contra la patronal en el terreny econòmic al escanyar el fluix de ganàncies, però és al mateix temps un petit laboratori d’alternativa política, d’autodeterminació. A la vaga s’eliminen totes les màscares legals i socials i queden al descobert eles elements fonamentals de la societat de classes i antidemocràtica. A la vaga, els treballadors experimenten el poder popular mitjançant organismes polítics propis: el Comitè de Vaga i el piquet. El primer com a òrgan de gestió coordinació votat pel conjunt de treballadors, el segon com a òrgan d’autodefensa.

Dependrà de la correlació de forces, de la cultura militant acumulada , de la inserció de treballadors revolucionaris a las lluites, en el que la profunditat d’aquests elements podran ser portats més enllà del seu simbolisme.

Dèiem que la vaga té com a finalitat escanyar el fluix de guanys. Sabem que en els darrers anys no son moltes les vagues d’empresa i sectorials, ni molt menys les vagues generals, que compleixen aquesta llei. Un anàlisi inadequat de la organització productiva, de la modalitat de vaga, de les accions complementàries, de la seva durada, han acabat convertint la vaga en algo simbòlic, comparable a una roda de premsa o repartir octavetes al mercat. Totes elles son accions necessàries , també convertir la vaga en una demostració simbòlica d’unitat i oposició, però és un error quedar-se només en això.

Lo que realment temeix el Bloc en el Poder es l´ estrangulació econòmica. Tots ho hem pogut comprovar amb el famós World Mobile Confress. Com un determinat sector laboral unit al moviment popular pot posar potes amunt la classe dirigent, colpejant en un centre neuràlgic de l’economia. I de com aquest cop, o aquesta possibilitat de cop, aixeca les màscares i col·loca sobre la taula qüestions ideològiques i polítiques fonamentals.

Una disputa de poder i de discurs que ha guanyat sobradament la burgesia local. Ho hem sabut,el moviment sindical i popular, reaccionar davant dels imprevistos ni col·locar en la opinió pública una contraofensiva discursiva.

En què fallem

La divisió sectària i ultraideològica dels denominats “moviments socials” ( que no ho son pas, sinó capelles partidàries-anarquistes, marxistes, independentistes, en el sentit que no agrupen a sectors socials ni tan sols en lo més mínim: Treballadors, dones, veïns, en un sentit, ample, social) impedeix l’anàlisi concret de la situació i la possibilitat de girar el vaixell davant les maniobres de l’enemic o els imprevistos.

La nul·la inserció en la màquina econòmica. La nul·la inserció dels denominats “activistes” al entramat productiu queda al descobert clarament. La fe en el col·lectiu de treballadors de TMB demostra per una part una mistificació allunyada de la realitat i per l’altra justament la importància de la inserció sindical dels sectors més avanets.

Pocs membres de la militància social tenen la capacitat aglutinadora en els seus llocs de treball i sectors, escudant-se en la “precarietat” dels seus treballs. Encara que se sap, almenys de manera intuïtiva, que per asfixiar a l’enemic i disposar de les bases materials per la construcció duna alternativa sociopolítica i econòmica al capitalisme necessitem als treballadors organitzats , amb influència revolucionària, amb lideratge revolucionari.

Davant la Vaga General del 29-M i les que vindran

La vaga general del 29-M està plantejada per negociar i llimar la Reforma Laboral. Un dia de vaga, amb tot el peix venut, no serveix de res. És assumible també per l’entramat econòmic. Tindria sentit com a punt de sortida cap a una dinàmica de tensió in crescendo., però el moviment popular i sindical radical està autoincapacitat per això.

Aquest dia, almenys a Barcelona, alguns aprofitaran per desfogar-se i que els mitjans aconsegueixin la portada de la barricada i les columnes de fum. Repetim, el teatre ja marcat. El mitjà es converteix en la finalitat. Manifestacions a les zones centrals de la ciutat, sense piquets de barri o molt testimonials,amb les ciutats perifèriques abandonades. Tot això acaba amb de foc i carreres. I fins la propera.

Però cap de les finalitats de la Vaga General s’hauran complert en lo més mínim i els sectors més avançats ni ens haurem acostat a complir el nostre rol en aquesta jornada.

- No s’haurà estrangulat la economia. Concentrats en el centre, els accessos i vies de comunicació estaran oberts a les 11:00 , si no abans, amb tota normalitat podent fluir la mercaderia sense problemes. Mentrestant, les ciutats dormitori romandran en calma i només patiran molèsties Zara i companyia , que disposen de assegurances per l’ocasió. A les classes dominants els interessa col·laborar en la mística de la violència postmanifestació en el centre, es nodreixen d´ això , alimenta el seu discurs i ens manté concentrats en el mateix lloc, el mateix ritual, en els mateixos debats bons-dolents, quan la qüestió no és el com sinó el què i per què.

- No haurem assentat les bases per una acumulació de forces. Ni als polígons, ni als barris, ni entre els sectors de treballadors organitzats i conscienciats. Cadascun a las seva capella, sense capacitat unitària, ni tan sols de coordinació, amb agendes pròpies (fins i tot sense agenda, encallats en la mera consigna!) que no son capaços de deslligar-se de la marcada pel Bloc en el Poder i CCOO i UGT.

El futur està a les nostres mans

Desmitificar la vaga general és un pas important que es necessari que donem per plantejar el fonament de la vaga. Activar iniciatives i un pla de lluita encaminat a estrangular l’economia, una economia que no està al nostre servei, deu ser l’eix central de les jornades de lluita. El moviment piqueter argentí , sense connexió amb els sindicats del transport va trobar la solució: tallarutes, sense descans. La força de l’aposta per fer esclatar el World Mobile Congress estava justament allà: el WMC no és més que una autopista enorme de mercaderia i economia que anava a ser bloquejada.

Es precís aprofitar la jornada de Vaga General per activar sectors laborals que veuen a l’ambient que la resistència és possible, que la vaga no forma part del passat, que es possible usar-la per començar a recuperar terreny. Els llibertaris hem d’estar al tant per activar-la allà on tinguem influència plantejant com taules reivindicatives qüestions fonamentals i assumibles socialment en el moment actual, tenint com a objectiu estratègic l´estabil.litat als llocs de treball i la creació de borses de treball sota el control popular.

Organitzar-se i coordinar-se. Els llibertaris hem de superar l’estat d’infantilisme actual. Necessitem eines organitzatives i propostes socioeconòmiqes que ens permetin disposar d’una agenda pròpia., sense haver d’anar a remolc de ningú (o en constant oposició a ells) Per això cal aglutinar-nos no en torn a una denominació que diu tantes coses que no diu res (“anarquista”) sinó en torn a una organització, una estratègia i un programa. Hem de demostrar que son una tendència madura, per totes les edats sectors, amb un pla de lluita en lo immediat i un projecte de país. Que sap llegir el moment i fuig de la estètica militant, de la espectacularitat buida i nihilista. El poble de Grècia ens ensenya una lliçó de combativitat, però també de com un anarquisme estètic i merament juvenil es totalment estèril per aconseguir canvis de fons si no es converteix en una tendència capaç d’aglutinar sensibilitats diferents, amb perspectiva estratègica, que tingui la flexibilitat y la lucidesa necessàries per implementar diferents tàctiques, i que fugi del poder, sinó que el construeixi en fàbriques, oficines, barris, laboratoris, transports, salut, llocs d’estudi, en el medi rural, als mitjans de comunicació...i li disputi aquest poder a les classes dominants.

La Unitat Popular és una necessitat urgent. Per poder tirar endavant un pla de lluita amb capacitat de victòria, per viabilitzar una alternativa de país antagònica al caos capitalista i als deliris autoritaris i fer valer el poder dels treballadors i classes populars, necessitem aglutinar esforços dispersos i confluir amb altres sectors i tendències militants que aspiren al canvi social per majors llibertats i avançar en la socialització del poder polític i econòmic.

Tornant al símil piqueter, ens necessitem a tots units per plantar-nos i que no passi ningú. Els anarquistes i sindicalistes no hem de tenir por de la unitat popular, a la construcció d’un poder popular fort amb iniciativa pròpia. Hem de treballar per construir un teixit social fort amb capacitat de resposta i propostes comunitàries, i hem d’actuar dintre d’aquest ampli nucli de treballadors, estudiants, joves, pensionistes, ecologistes i dones, en torn a les seves necessitats, interessos i propostes reivindicatives, difonent les nostres propostes dintre del treball en comú.

No hem de ser element dissolvent sinó aglutinador. Aquesta va ser la gran lliçó dels anarquistes catalans del passat , que van saber aixecar amb paciència, embrutant-se al fang, contrastant les seves propostes amb les de la resta en la realitat i no en la teoria., contant amb el del costat, un moviment sindical i popular sòlid, ampli i amb capacitat transformadora. Un poble fort, digne i sobirà que va poder assaltar els cels.

Amb organització, treball i humilitat, a construir un poble fort, digne i sobirà

Col·lectiu Pieles Rojas
Barcelona

This page can be viewed in
English Italiano Deutsch
Neste 8 de Março, levantamos mais uma vez a nossa voz e os nossos punhos pela vida das mulheres!
© 2005-2019 Anarkismo.net. Unless otherwise stated by the author, all content is free for non-commercial reuse, reprint, and rebroadcast, on the net and elsewhere. Opinions are those of the contributors and are not necessarily endorsed by Anarkismo.net. [ Disclaimer | Privacy ]