user preferences

Declaració final de les Jornades Anarquistes de Sao Paulo

category internacional | moviment anarquista | policy statement author Tuesday February 15, 2011 18:08author by FAU / FAO Report this post to the editors
Durant els dies 25 i 26 de gener de 2011, en la ciutat de São Paulo (Brasil) es van desenvolupar les Jornades Anarquistes, convocades per la Federació Anarquista d’Uruguai (FAU) i el Fòrum de l’Anarquisme Organitzat del Brasil (FAO). [Castellano]
jornadas_verm_1.jpg


Declaració final de les Jornades Anarquistes de São Paulo


Durant els dies 25 i 26 de gener de 2011, en la ciutat de São Paulo (Brasil) es van desenvolupar les Jornades Anarquistes, convocades per la Federació Anarquista d'Uruguai (FAU) i el Fòrum de l'Anarquisme Organitzat del Brasil (FAO).

Aquestes Jornades es justifiquen per a enfortir el desenvolupament de l'anarquisme especifista a Amèrica Llatina, apuntant a l'intercanvi i coordinació de les organitzacions polítiques anarquistes que s'inscriuen en aquest corrent. El debat es dóna sobre temes comuns a totes elles, sobre els quals es ve treballant i aportant des de cada lloc, des de les lluites quotidianes, des de les creacions i re-creacions que sorgeixen de l'anàlisi d'elements que entenem com estratègics per a la construcció del socialisme llibertari en el nostre continent: el Poder Popular i el Federalisme Llibertari.

Això és una necessitat, perquè existeix avui, i en un procés històric, un desenvolupament important del nostre corrent dintre de l'anarquisme, i una construcció teòrica, política concreta, i busca confluir això en un àmbit de comunió al qual ens adherim organitzacions de diversos països d'Amèrica.

El Poder Popular com element estratègic

"Mai s'extingiran les esperances i somnis d'emancipació dels pobles; l'experiència social va creant nous conceptes de justícia i llibertat que res tenen a veure amb les construccions perverses que difon un sistema que les confon amb rapacitat i opressió". D'aquesta forma comença el debat sobre la construcció d'una estratègia de ruptura i desenvolupament de forces d'intenció revolucionària.

Aquest debat té tota relació amb el tema del poder popular. Perquè per a nosaltres, el tema poder popular és ampli i porta aporta significatius per a tot el conjunt estratègic que va des dels anàlisis de la realitat, els objectius que pretenem i els camins estratègics.

Per que parlem de poder? Per a nosaltres, el poder se situa més enllà de l'Estat. El poder circula per tota la societat i per això hi ha poder en les esferes diferents de l'economia, de la política i de la cultura, ideologia. Poder existeix en totes les relacions socials que envolten un conflicte i pot o no constituir-se en relacions de dominació i explotació.

A partir d'aquesta noció àmplia del poder, podem afirmar que el poder no pot ser pres per assalt, ja que està capilaritzat i corre per totes les venes de la societat. En aquest sentit, afirmem que des del nostre punt de vista, no hi ha determinació que pugui preveure's a priori d'una esfera sobre una altra, i per tant, no creiem en l'esquema de determinació econòmica que és conegut dintre del socialisme com l'esquema de infra i superestructura.

El poder, per tant, envolta les relacions de força i les disputes que estan presents en tota la societat i que constitueixen les bases del que anomenem política. En aquest sentit, la societat actual és el resultat de determinades correlacions de força on unes superen altres i les coses es van conformant. El resultat d'aquest sistema de força avui implica poder, mes també dominació, explotació, opressió.

Per a nosaltres, les classes oprimides han de crear un projecte de poder. Un projecte de poder que pugui oposar-se i plantar cara a les classes dominants i que pugui ser gestat i construït per mitjà de les lluites quotidianes. Parlar de "popular" significa dotar al projecte de poder d'un caràcter eminentment classista, encara que hàgim de destacar que parlem de poder des d'una perspectiva llibertària.

Un projecte dels/les oprimits/des que es dóna a partir dels moviments populars i que fa una acumulació de força social necessària per a un enfrontament de llarg alè, amb passos ferms, forts, ben marcats, que creiem necessari des del punt de vista ideològic.

Per a nosaltres el socialisme és una ideologia i no una ciència. Això considera que el socialisme sorgeix com expressió ideològica dels moviments populars en lluita, i des dels seus primers temps, va comptar amb aspiracions, desitjos, indignació, rebel·lia, passions, amors i altres sentiments que no poden ser comprovats científicament. Així el socialisme solament pot constituir-se com aquest conjunt d'elements que apunten a la generació d'una pràctica política en el sentit transformador, d'intervenció sobre la nostra realitat. I per tant, ideologia implica teoria i pràctica.

Comprenem la teoria com una caixa d'eines, que ens permet interpretar la realitat i els actes. Però, com afirmem, sabem que per a les aportacions de teoria, han de tenir rigor, han de buscar entendre la vida i no encaixar-la en les nostres certeses ideològiques. La teoria ha de ser flexible i possibilitar elements per a la nostra pràctica política. La pràctica, clarament, enriqueix aquesta teoria també.

Classe i subjecte revolucionari

El nostre classisme es basa en els diferents subjectes oprimits, independent d'on estiguin. Considerem que un projecte de classe s'ha de construir amb tot el poble, i per poble entenem aquest conjunt de classes oprimides que contenen treballadors de la ciutat i del camp, assalariats i aturats, i tots/es aquells/es que sofreixen opressions de gènere, raça, ètnia, sexualitat, per aquest sistema de dominació que és el capitalisme.

Així, el subjecte revolucionari no està donat a priori, ni es pot conèixer per endavant. Creiem que el subjecte revolucionari és un resultat dels processos històrics i socials, de les lluites dels moviments populars, i solament poden ser forjats en la lluita i a partir del procés que van creant identitat de classe.

La nostra concepció de poder popular implica una noció bàsica sobre quins són els objectius els quals formen l'estratègia i és l'estratègia la que condiciona la tàctica. Així, el nostre objectiu finalista és el socialisme llibertari i la nostra pràctica és d'intenció revolucionària. El projecte de Poder Popular ha de necessàriament contribuir en la revolució per a l'abolició de la societat de classes.

Per a promoure protagonisme a les bases dels moviments, per a crear un poble fort, és fonamental que tinguem en ment un pla, un programa determinat a ser proposat i desenvolupat en aquests moviments. Ens semblen elements centrals en aquest programa no circumscriure o sotmetre als moviments a qualsevol ideologia. És important sostenir-los el més fort possible i agregats amb la solidaritat com pràctica i les accions reivindicatives, i al mateix temps garantint la independència de classe, perquè no els subordini als partits, a l'Estat, empreses i altres enemics de classe, o bé aquells que, a pesar de demostrar certa afinitat en la lluita de classes, volen constituir-se com avantguarda dels processos de lluita.

Sembla fonamental també que els mecanismes de democràcia directa, siguin responsables per decisions preses des de les bases dels moviments, incloent a tots i creant ambients col·lectius i autogestionaris. Els mitjans, per tant, han d'estar d'acord amb les finalitats que defensem.

La història ve apuntant que el capitalisme no camina cap a la seva pròpia destrucció. No podem, així, esperar que "se suïcidi". Creiem que és solament per mitjà de la voluntat i les pràctiques alliberadores, que les classes oprimides podran oferir una possibilitat de resistència, enfrontament i construcció del socialisme. El capitalisme no porta gèrmens del socialisme i, encara que ell hagi de començar a ser creat dintre d'aquesta societat capitalista, ell solament es realitza de fet en un procés de ruptura revolucionària. Aquest procés de construcció ha de ser fet en el sí de les lluites socials quotidianes, que acumulen força per al nostre projecte de poder popular.

És llavors una qüestió de constituir els nous subjectes històrics, les lluites, promoure els nostres projectes en el sí d'aquestes, i crear un poble fort. Es tracta, llavors, de la reconstrucció del teixit social, de les relacions socials, i també d'altra cultura, que permetrà, juntament amb elements econòmics i polítics, forjant nous subjectes, que puguin conèixer-se a si i als altres i a la realitat. Fonamentalment, capaces de construir i enfortir els moviments populars, prenent les seves decisions, compartint amb els altres, capacitant-se, estimulant l'enfortiment d'altres persones en el tot de la societat, amb autonomia, i no depenents.

Federalisme Llibertari

El federalisme ha estat una forma organitzativa, un model, un concepte que comprèn la vida social i política de l'anarquisme al llarg de la història. El mateix es correspon amb la incorporació i adequació de les seves forces per a la resistència a l'embat del capitalisme, la conjunció de qui conflueixen en pensament cap a la ideologia llibertària, i també com pràctica per a poder projectar, imaginar, i crear una ofensiva contra el capitalisme que construeixi la societat que volem: una nova civilització.

És per això, que el federalisme no ha de ser comprès com un model legítim per si sol. El mateix ha de ser llibertari i en tant això la constitució ideològica que contingui serà element determinant en el desenvolupament de les seves forces de canvi. Aquesta constitució ideològica determina les pràctiques que es generaran, alienes a l'autoritarisme, al vanguardisme, i amb una dinàmica de discussions des de "baix cap amunt", oposada al centralisme i unitarisme.

En tant això, el "dalt" ha de ser comprès com una construcció, mitjançant democràcia directa, sent delegat de la base, i en presència d'ella les seves potestats cessaran. No es tracta d'un baix submís, no es tracta d'una jerarquització en una relació verticalista, sinó d'una articulació dinàmica i funcional dels anarquistes des dels diversos espais on l'organització política projecta la seva ideologia. Aquests espais específics es construeixen i constituïxen des dels fronts de lluita popular en nucleaments o grups de base, organitzats per a una millor interpretació i abordatge de la realitat que viu cada espai, en una concepció organitzativa de conjunt i des de l'organització política anarquista.

Aquest conjunt, aquesta integralitat, ha de ser àmplia i diversa segons es desenvolupi la lluita en els diferents espais d'inserció. És necessari en la globalitat que es tingui reconèixer que no hi ha "una sola lluita" transcendental, per sobre de les altres, que opaca i disminueix la importància de les altres. Aquestes lluites han de ser conviscudes en l'intern de l'organització. Comunicar, ensenyar, les pràctiques polítiques de diversos fronts de lluita que provinguin d'altres mitjans específics de militància. Enriquir mitjançant aquestes pràctiques l'anàlisi política de la realitat, l'elaboració teòrica, la solidaritat de classe tan necessària i demandada en aquests temps.

El federalisme llibertari ha de potenciar l'accionar específic i com conjunt de l'organització. A això ens referim amb federalisme dinàmic i que serveix als propòsits establerts. Aquell que en el marc d'una línia estratègica general, de ruptura revolucionària, dóna aliment al desenvolupament de la resistència al capitalisme, i a la projecció del món nou. En funció de l'anterior, aquest model, aquesta forma organitzativa, ha d'integrar-se en un organigrama delegat des de la base, amb respecte a les posicions minoritàries, però construint una forma de cos, amb acords integrats que delineïn l'accionar de l'organització en espai i temps, amb estaments i pautes de convivència necessàries que no generin un assambleisme inoperant, amb dinàmiques i ritmes que combatin pràctiques autoritàries.

Sobreviure aïllats, treballant cadascú pel seu costat, sense entendre's amb els altres, sense entrenar-se i preparar-se, sense ajuntar-se en un puny fort per a colpejar "significa condemnar-se a la impotència, malgastar la pròpia energia en petits actes sense eficàcia i perdre ben aviat la fe en la meta i caure en la completa inacció". En aquests aspectes es concreta i enforteix la unitat dels anarquistes, la trobada per a practicar una nova humanitat, i programar i delinear l'estratègia amb la qual desarmarem aquest món.

Pilars i principis com la igualtat, la democràcia directa, l'autonomia, independència de classe, autogestió, són elements constituents essencials per als llibertaris del món. Ells han de ser, per tant, fonamentals en l'organització política. Es tracta llavors, de gestar, de concebre i practicar un tipus d'organització que nosaltres l'entenem Federalista, amb pràctiques, acords, estils, diferents als del capitalisme.

Des de l'organització política i cap al mitjà popular, i així aprofundint una mica més la idea de desenvolupar una organització no sols per a les necessitats tàctiques del present. La mateixa no pot ser circumstancial, una necessitat momentània, ha de ser la roca on tallem les nostres passions i ànsies, la nostra utopia, la nostra Llibertat. Imaginar, somiar, estimar un món nou. Mirar en els companys de lluita i en el poble la necessitat urgent de canvi davant tanta injustícia, explotació, opressió, per part d'un sistema vomitiu que empassa i escup en la seva voràgine quotidiana a tants germans, tanta gent, tant poble.

Per la construcció del Socialisme Llibertari, en un procés ferm i sòlid.
Per tots els nostres anhels, en la memòria dels nostres germans que han patit el pitjor d'aquesta fastigositat anomenada capitalisme.
A construir la utopia practicant llibertat!!!.
Per la construcció d'un poble fort!!!.
Amunt les i els que lluiten!!!.


Signen la declaració:

Coletivo Anarquista Luta de Classes (Brasil),
Coletivo Anarquista Zumbi dos Palmares (Brasil)
Columna Libertaria Errico Malatesta (Argentina)
Columna Libertaria Joaquin Penina (Argentina)
Federação Anarquista de São Paulo (Brasil)
Federação Anarquista do Rio de Janeiro (Brasil)
Federação Anarquista Gaúcha (Brasil)
Federación Anarquista Uruguaya (Uruguay)
Federación Comunista Libertaria (Chile)
Fórum do Anarquismo Organizado (FAO, Brasil)
Núcleo Pró-Especifista de Recife (Brasil)
Organização Resistência Libertária (Brasil)
Para Além do Estado e do Mercado (Brasil)
Rusga Libertária (Brasil).

Colectivo Espiral (Costa Rica - observador)


Traducció per Confederació General del Treball de Catalunya

Part de la militància present a les jornades
Part de la militància present a les jornades

This page has not been translated into Dansk yet.

This page can be viewed in
English Italiano Deutsch
© 2005-2024 Anarkismo.net. Unless otherwise stated by the author, all content is free for non-commercial reuse, reprint, and rebroadcast, on the net and elsewhere. Opinions are those of the contributors and are not necessarily endorsed by Anarkismo.net. [ Disclaimer | Privacy ]