Georges Fontenis: Una figura internacional del comunisme llibertari ens ha deixat

frança / bèlgica / luxemburg | moviment anarquista | comunicat de premsa Friday October 22, 2010 01:28 by Alternative Libertaire

La vida de Georges Fontenis, va estar durant molts anys lligada al moviment obrer i al seu corrent llibertari. Amb ell va compartir els seus avenços i retrocessos i les seves lluites apassionades.

Georges Fontenis (1920-2010)

És una de les últimes personalitats del moviment anarquista dels anys 1940-1950 la que desapareix amb Georges Fontenis, mort en Tours el 9 d’agost del 2010, als seus 90 anys d’edat. Quedarà en la memòria del moviment obrer com un combatent infatigable, representant del comunisme llibertari, un actor en suport als independentistes algerians, un sindicalista de l’École Émancipée, un dels animadors del maig de 68 en Tours, i un dels pilars del moviment pel lliurepensament de l’Indre i Loira. Fins als seus últims dies va ser adherent d’Alternative Libertaire.

Provinent d’una modesta família de Lille, Georges Fontenis va ser atret a la militància anarquista per la vaga general francesa de juny del ’36 i per la Revolució Espanyola. Membre de la CGT clandestina sota l’ocupació nazi, aquest jove mestre del barri 19 de Paris, es va convertir, després de l’Alliberament en un dels militants més visibles de la Fédération Anarchiste (FA). El 1946 va ser elegit secretari general d’aquesta organització, verdader pol de la resistència a l’hegemonia estalinista en el moviment obrer de l’època.

Molt pròxim als espanyols de la CNT-FAI a l’exili, George Fontenis va ser, en 1946-1950, un dels promotors de la CNT francesa (CNT-F), que es presentaria com una alternativa a la CGT estalinitzada i a una CGT-FO atlantista. Després de la caiguda de la CNT-F el 1950, s’uneix a la Fédération de l’Éducation Nationale (FEN) i va ser un membre actiu al si de la seva tendència sindicalista revolucionària, l’École émancipée.

Georges Fontenis va ser un de dels principals protagonistes de les lluites de tendències dins l’organització anarquista en els anys 1951-1953 i que acabaran per transformar la FA en Fédération Communiste Libertaire (FCL). Pel mateix va guardar una reputació de tenir un temperament sulfurós. El que explica en les seves «Mémoires », publicades per primera vegada el 1990, reeditades el 2008 per les edicions d’Alternative Libertaire sota el títol «Changer le monde» (Canviar el món), aquestes memòries constitueixen una peça de primer ordre per als historiadors de l’anarquisme, però també són una forma de balanç polític d’aquest període, no exempt d’autocrítica.

Quan esclata la insurrecció algeriana de la Toussaint el 1954, la FCL dóna el seu suport als independentistes, i Georges Fontenis i els seus camarades posen en marxa una de les primeres xarxes de «porteurs de valises» ("porta-equipatges ", contraban d’armes, etc.). Tanmateix no són les seves accions clandestines, sinó la seva propaganda oberta el que va costar a la FCL el ser desmantellada per la repressió. Interpel·lat per agents de la DST al terme d’uns mesos, Georges Fontenis passa prop d’un any a presó i va ser definitivament proscrit de l’Educació Nacional a la regió parisenca. Aquest període ha estat narrat en un documental del 2001, «Une résistance oubliée (1954-1957), des libertaires dans la guerre d’Algérie» (Una resistencia olvidada, (1954-57) los libertarios en la guerra de Argelia).

Després del seu alliberament Georges Fontenis s’instal·la a la regió de la Turena, la qual mai més no deixa. La FCL ja destruïda, continua malgrat tot la seva activitat a les xarxes de suport a la independència algeriana.

George Fontenis va ser novament cridat a jugar un paper important en maig-juny de 1968, en ser un dels principals animadors del Comitè d’Acció Revolucionària de Tours. Va tractar de rellançar un Moviment Comunista Llibertari (MCL) amb forts tints de "consejismo", però que va ser un fracàs. Més tard, el 1980, s’adhereix a la Union des travailleurs communistes libertaires (UTCL), i després a Alternative Libertaire.

La vida de Georges Fontenis, va estar durant molts anys lligada al moviment obrer i al seu corrent llibertari. Amb ell va compartir els seus avenços i retrocessos i les seves lluites apassionades. Militant polític, aprenia de les derrotes sense cedir al desencant. Però l’itinerari de Georges Fontenis va ser també un itinerari personal. Format a l’anarquisme, va voler transformar-lo a fons. Per això mateix va ser criticat vivament per alguns, i va considerat per altres, a França i altres països, com un referent obligat. El balanç dels seus anys de feina és el que queda, pren o es deixa, però no es pot ignorar. Però Alternative Libertaire i més encara, el corrent comunista llibertari internacional saben el deute que tenen amb ell, i és per aquesta raó que retem homenatge a un home que, malgrat tot, ara pertany a la Història.

Els militants que el van conèixer en les seves lluites i combats guardaran, per molt, el record d’un camarada, d’un company, dotat de gran humor i d’una gran lucidesa; és aquesta la imatge que deixa al documental que li va ser consagrat el 2008, “Georges Fontenis, parcours libertaire” (Georges Fontenis, trajectòria llibertària).

Alternative Libertaire comparteix amb la seva companya Marie-Louise i tota la seva família la seva solidaritat en aquest moment dolorós. El mensual Alternative Libertaire dedicarà a George Fontenis el seu número de setembre. També projectem l’organització d’un esdeveniment públic en el seu record aquest tardor, probablement en Tours.

Alternative Libertaire, 10 d’agost 2010